martes, 13 de mayo de 2008

IMATGES DE LA LLOTJA











LA LLOTJA

LA LLOTJA


La Llotja de la Seda de València o Llotja dels Mercaders és una obra mestra del gòtic civil situada en el centre històric de la ciutat de València (Espanya). Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es troba situada en la Plaça del Mercat, número 31, enfront de l'Església dels Sants Joans i del Mercat Central de València.
La Llotja va ser construïda entre 1482 i 1498 pels mestres pedrapiquers Pere Compte, Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que va donar per acabada la Llotja en 1548 (s. XVI). La seua construcció s'assembla als castells medievals per l'aspecte de fortalesa que adquirixen els seus grossos murs i els seus merlets. La Llotja està formada per quatre parts que són: la Torre, on es troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consolat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contractació. La superfície del monument supera els 2.000 metres quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llotja de València representa el poder econòmic de la ciutat a finals del segle XV.
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estada interior, amb tres naus longitudinals el sostre de la qual és un conjunt de voltes de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoïdals de quasi 16 metres. La Llotja va ser dissenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut veure la representació del paradís en què les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celeste o bé els propis fulls de les palmeres obrint-se en la part alta. Justo en el centre del sostre es troben quatre escuts de la corona d'Aragó, i una taca que la rodeja que és ni més ni menys la taca formada per la primera bandera d'Espanya que va existir, els Reis Catòlics la van fer posar per a tapar eixos escuts i així que totes les gents vingudes de tots els llocs del món identificaren eixe edifici amb el nou Regne sorgit de la unió entre la corona d'Aragó i el Regne de Castella. El municipi va instal·lar ací la taula de canvis, creada en 1407 per privilegi del rei Martí I l'humà, per a realitzar les operacions bancàries del moment del segle XV, on es va realitzar la primera lletra de canvi del món. Al llarg de la part més alta de les quatre parets afrontant amb les voltes hi ha unes inscripcions en llatí realitzades en or sobre un fons fosc, en forma de sanefa, que recorda els comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar amb usura en el negoci per a aconseguir així la vida eterna. La inscripció, en llatí, diu així: «Casa famosa sóc en quinze anys edificada. Compatricis, proveu i vegeu quant bo és el comerç que no usa frau en la paraula, que jura al proïsme i no falta, que no dóna el seu diners amb usura. El mercader que viu d'esta manera sobreeixirà de riqueses i gaudirà, finalment, de la vida eterna.»
Des de la Plaça del Mercat i situats davant de l'Església dels Sants Joans es poden apreciar dos cossos separats per una torre emmerletada. A un costat es perceben arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats d'impostes, motlures i pinacles. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també són un element característic. Empleades per a desaiguar la pluja de les teulades, representen animals fantàstics, monstres i persones en actituds indecoroses.
El pòrtic d'entrada és cridat el portal dels pecats perquè en ell es troben els pecats originals de l'home representats per diverses figures, van fer construir una verge davant de la Llotja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.

martes, 26 de febrero de 2008

JAUME I


Juventut

Fill de Pedro el Catòlic i de María de Montpeller. A la mort de son pare en la batalla de Muret (1213) en la que va participar defenent els seus vassalls occitans, Jaime va quedar en poder de Simón de Montfort, el líder de la croada contra els albigesos i enemic dels líders occitans. No el va entregar als aragonesos fins després d'un any de reclamacions i només per mandat del papa Innocenci III. Durant la seua minoria, va estar davall la tutela dels templers en el castell de Monzón. Va actuar com a regent el comte Sancho Raimúndez, fill de Ramón Berenguer IV i tio iaio de Jaime. Va heretar el senyoriu de Montpeller a la mort de sa mare (1213).
Tenia uns sis anys quan va ser jurat en les Corts de Lleida de 1214. Al setembre de 1218 es van celebrar per primera vegada a Lleida unes Talls generals d'aragonesos i catalans, en les quals va ser declarat major d'edat.
Al febrer de 1221 es va esposar amb Leonor de Castella, germana de Senyora Berenguela i tia de Ferran III de Castella. Anul·lat el seu primer casament per raó de parentiu, va contraure segon matrimoni amb la princesa Violant (8 de setembre de 1235), filla d'Andreu II, rei d'Hongria. Pel testament del seu cosí Nuño Sánchez, va heretar els comtats de Rosellón i Cerdanya i el vescomtat de Fenolledas a França (1241).

Conquista de València

La Conquista de València pel rei Jaume I a diferència de la de Mallorca va ser feta amb un important contingent d'aragonesos. De fet, en 1231, Jaume I es va reunir amb el noble Balasc d'Alagó i el mestre de l'Orde Militar de l'Hospital a Alcanyís per a fixar un pla de conquista de les terres valencianes. Balasc d'Alagó va recomanar assetjar les poblacions en terreny pla i evitar les fortificades. No obstant, la primera cosa que es va prendre van ser dos enclavaments muntanyosos: Morella, aprofitant Blasco la debilitat del seu govern musulmà; i Ares, lloc pròxim a Morella pres per Jaume I per a obligar Balasc d'Alagó que li entregara Morella. La conquista del que posteriorment es convertiria en el regne de València comença en 1232, amb la presa de Morella. En 1233 es planeja la campanya a Alcanyís, que constaria de tres etapes:
· La primera etapa comença amb la presa de Burriana en 1233 i Peñíscola.
La segona etapa es dirigix al sud arribant fins al Xúquer, en la ciutat d'Alzira on es trobava l'únic pont de tot València que creuava el Xúquer. El 30 de Desembre de 1242, va ser conquistada esta vila, permetent així la definitiva conquista del Regne de València.
La tercera etapa comprén des de 1243 a 1245 arribant-se als límits estipulats en el tractat d'Almizrra en 1244, firmat entre Jaume I i l'infant Alfonso (futur Alfonso X de Castella) per a delimitar les àrees d'expansió sobre territori musulmà entre Castella i la Corona d'Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-la Vila Joiosa van quedar reservades per a Castella (incloent el regne de Múrcia), incorporant-se al regne de València per Jaume II d'Aragó després de la Sentències arbitrals de Torrellas (1304) i el tractat d'Elx (1305).
En esta última etapa i en els anys següents, Jaume I va haver de fer front a diverses revoltes de la població mudèjar, encapçalades pel cabdill al-al-Azraq.
Jaume I va obtindre un gran triomf sobre la noblesa aragonesa al convertir les terres conquistades a València en un regne diferenciat, unit a la Corona d'Aragó (1239), respectant els seus usos i costums i establint els Furs de València els Furs. La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblesa aragonesa, que veia així impossibilitada la prolongació dels seus senyorius en terres valencianes.

martes, 30 de octubre de 2007

LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ


La caiguda de l'imperi romà





1. *INVASIONS BÀRBARES: És evident que la causa final de la caiguda de Roma va ser la invasió de distints pobles germànics. També és evident que la pressió militar que van exercir estos (i altres pobles no germànics com els huns, els berbers o els parts) van accelerar i van agreujar la decadència romana.
Però fins que punt els bàrbars van provocar la crisi i fins que punt, simplement, es van aprofitar d'ella? Al cap i a la fi, els exèrcits que van creuar el Rhin a partir del sIII eren inferiors en número a què Roma ja havia destruït en segles anteriors. Què va ser el que va provocar que Roma perdera la seua capacitat de defendre's?
S'especula que els visigots que van invadir la Península Ibèrica en el s IV, eren comptant a dones, ancians i xiquets, prop de 200.000 persones. Llavors la Península havia d'estar habitada per prop de 8.000.000 de hispà-romans. No és entendible el triomf visigot sense comptar, almenys, amb la passivitat d'àmplies parts de la població, quelcom que resultaria impensable en el si. Què va poder passar entre ambdós segles?

2. *MALALTIES: Entre el 251 i el 266 es produïx la primera gran epidèmia coneguda capaç d'afectar tot l'àmbit mediterrani. És la coneguda com a pesta de Cipriano. Brots de distintes malalties seguiran i seguiran reproduint-se periòdicament fins prop del sVIII. No sabem exactament que malaltia va provocar la pesta de Cipriano, direm encara que no està relacionada amb la famosa pesta negra de 1348. El més probable pareix que fóra una malaltia d'origen asiàtic que aconseguiria Europa en esta data.


La caiguda de Roma, més que una caiguda va ser una agonia que va durar segles. La fallida del sistema polític va destruir tota la carcassa imperial tan cuidadosament dissenyat per August. La crisi econòmica va portar a una economia d'intercanvi on la moneda no circulava, la indústria es va afonar, les ciutats es van despoblar: Roma, que en els temps d'esplendor tenia més d'un milió d'habitants no arribava als 300.000 al final. L'economia es ruralizó i amb això es va perdre la cohesió social. La cultura urbana romana va desaparéixer i amb ella tot vestigi d'unitat. La feudalizació de la societat va entregar a esta en mans dels senyors poderosos que no reconeixien un altre poder que el que els proporcionaven els seus mercenaris. Les successives reformes (que no van fer més que admetre la fallida posant pegats temporals) van cobrir l'Imperi amb un vel anul·lant tota resta de la cultura anterior fins que esta va desaparéixer per complet, quedant només en el nebulós record dels llauradors medievals que contemplaven atònits les impressionants ruïnes del que va ser Roma i que somiaven d'haver viscut en aquella època, sens dubte, la més feliç de totes.

domingo, 21 de octubre de 2007

derechos


Derecho

La verdadera innovación de los romanos fue la sistematización y la enseñanza del derecho, que no existía entre los griegos.

El derecho romano, una de las grandes aportaciones de Roma a la civilización, supuso la primera recopilación científica de las normas para las que deben regirse las relaciones de los ciudadanos en todos los aspectos fundamentales: privados y públicos, familiares, laborales, etc. A partir de Augusto la ciencia del derecho tuvo una gran importancia y hubo notables jurisconsultos, como Gayo, Ulpiano y Papiniano. Los jurisconsultos romanos distinguían entre:

1.Ius publicum (derecho público) que regulaba las relaciones entre los ciudadanos y el Estado;
2.Ius pirvatum (derecho privado) que regulaba las relaciones de los ciudadanos entre sí;
3.Ius getium (derecho internacional) que regulaba las relaciones entre los distintos pueblos.

Video de esculturas romanas



http://youtube.com/watch?v=rMBH8RD6dic

En este video aparecen fotos de esculturas romanas .

ARQUITECTURA



La arquitectura romana

En la arquitectura Romana predomina la arquitectura civil.Existen novedades en los materiales, utilizan el mortero romano y el ladrillo se revestía con losas de mármol, pero mantiene los elementos formales de la cultura helenística (órdenes arquitectónicos) pero empleados de forma ornamental. Además, utiliza los principales elementos etruscos.Una diferencia significativa con los griegos es que los romanos daban más importancia al espacio interior que al exterior. Incorporan la cúpula, el arco de medio punto y la bóveda de medio cañón, de origen etrusco.

Los romanos utilizaron los conocidos órdenes arquitectónicos griegos y los modificaron. De esta forma surge:

El orden jónico: tiene volutas colgantes dispuestas diagonalmente . Su fuste es liso o estriado y tiene basa con plinto.
El orden corintio: es el orden más utilizado. Tiene el fuste liso o estriado, basa y plinto y capitel de hojas de acanto con perfil muy rizado.
En la arquitectura civil, destacamos obras de ingeniería como calzadas, puentes,
viaductos,pantanos o acueductos.
Las casas conservan elementos griegos y etruscos. Hay tres tipos de casas romanas:

La domus :era la vivienda patricia unifamiliar.
Las insulae :eran las casas de alquiler para ciudadanos modestos
Las villae :eran casas de campo, el centro de los latifundios patricios.

En las ciudades, el urbanismo busca nuevas plantas en cuadrícula con dos ejes principales (decumanus máximus y cardo).
En el centro estaba el foro delimitado por los edificios públicos civiles y religiosos.
Crearon la red de alcantarillado y las ciudades amuralladas.
Los enterramientos se hacían dependiendo de la categoría social del enterrado. Así, las grandes tumbas estaban al lado de las vías principales, las clases bajas eran enterradas en cementerios a las afueras.

En cuanto a los edificios públicos, destacamos:
Circo: procede del hipódromo griego y servía para las carreras de carros.
Las termas: baños públicos. (frigidarium, caldarium, tepidarium).
La basílica: sala de reunión, comercio y justicia de origen helenístico.Tres naves separadas por columnas.
Teatro: toma como modelo el griego pero normalmente usa las bóvedas superpuestas para construir el graderío en terreno plano sin usar la ladera de una montaña como los griegos.
Anfiteatro: edificio romano original que servía para el desarrollo de espectáculos sangrientos.


En la arquitectura religiosa, la construcción más significativa fueron los templos .Se trata de una adaptación del templo griego con retoques etruscos. Los modelos griegos de planta rectangular o circular se mantuvieron, así como los órdenes y la forma de los arquitrabes. Los romanos utilizaron el diseño de las ciudades griegas basado en la planta hipodámica, aunque concebido de forma más rígida ya que estaban muy influidos por la configuración de los campamentos militares de origen etrusco. El eje de la ciudad era definido por dos vías principales: el cardo y el decumano; a partir de ellas se organizaban las calles secundarias que formaban un plano cuadriculado.


El foro era una gran plaza rectangular, porticada en cuyas galerías habían comercios. A diferencia de en las ciudades griegas, los templos y los edificios lúdicos estaban integrados dentro de la ciudad.Mientras que los griegos buscaban lugares elevados y aislados para ubicarlos, los romanos los ubicaron integrados en el foro de la ciudad. La fachada principal era la de la entrada, mientras que las demás quedaban relegadas.