martes, 13 de mayo de 2008
LA LLOTJA
LA LLOTJA
La Llotja de la Seda de València o Llotja dels Mercaders és una obra mestra del gòtic civil situada en el centre històric de la ciutat de València (Espanya). Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es troba situada en la Plaça del Mercat, número 31, enfront de l'Església dels Sants Joans i del Mercat Central de València.
La Llotja va ser construïda entre 1482 i 1498 pels mestres pedrapiquers Pere Compte, Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, q
ue va donar per acabada la Llotja en 1548 (s. XVI). La seua construcció s'assembla als castells medievals per l'aspecte de fortalesa que adquirixen els seus grossos murs i els seus merlets. La Llotja està formada per quatre parts que són: la Torre, on es troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consolat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contractació. La superfície del monument supera els 2.000 metres quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llotja de València representa el poder econòmic de la ciutat a finals del segle XV.
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estada interior, amb tres naus longitudinals el sostre de la qual és un conjunt de voltes de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoïdals de quasi 16 metres. La Llotja va ser dissenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut veure la representació del paradís en què les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celeste o bé els propis fulls de les palmeres obrint-se en la part alta. Justo en el centre del sostre es troben quatre escuts de la corona d'Aragó, i una taca que la rodeja que és ni més ni menys la taca formada per la primera bandera d'Espanya que va existir, els Reis Catòlics la van fer posar per a tapar eixos escuts i així que totes les gents vingudes de tots els llocs del món identificaren eixe edifici amb el nou Regne sorgit de la unió entre la corona d'Aragó i el Regne de Castella. El municipi va instal·lar ací la taula de canvis, creada en 1407 per privilegi del rei Martí I l'humà, per a realitzar les operacions bancàries del moment del segle XV, on es va realitzar la primera lletra de canvi del món. Al llarg de la part més alta de les quatre parets afrontant amb les voltes hi ha unes inscripcions en llatí realitzades en or sobre un fons fosc, en forma de sanefa, que recorda els comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar amb usura en el negoci per a aconseguir així la vida eterna. La inscripció, en llatí, diu així: «Casa famosa sóc en quinze anys edificada. Compatricis, proveu i vegeu quant bo és el comerç que no usa frau en la paraula, que jura al proïsme i no falta, que no dóna el seu diners amb usura. El mercader que viu d'esta manera sobreeixirà de riqueses i gaudirà, finalment, de la vida eterna.»
Des de la Plaça del Mercat i situats davant de l'Església dels Sants Joans es poden apreciar dos cossos separats per una torre emmerletada. A un costat es perceben arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats d'impostes, motlures i pinacles. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també són un element característic. Empleades per a desaiguar la pluja de les teulades, representen animals fantàstics, monstres i persones en actituds indecoroses.
El pòrtic d'entrada és cridat el portal dels pecats perquè en ell es troben els pecats originals de l'home representats per diverses figures, van fer construir una verge davant de la Llotja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.
La Llotja va ser construïda entre 1482 i 1498 pels mestres pedrapiquers Pere Compte, Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, q
ue va donar per acabada la Llotja en 1548 (s. XVI). La seua construcció s'assembla als castells medievals per l'aspecte de fortalesa que adquirixen els seus grossos murs i els seus merlets. La Llotja està formada per quatre parts que són: la Torre, on es troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consolat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contractació. La superfície del monument supera els 2.000 metres quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llotja de València representa el poder econòmic de la ciutat a finals del segle XV.El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estada interior, amb tres naus longitudinals el sostre de la qual és un conjunt de voltes de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoïdals de quasi 16 metres. La Llotja va ser dissenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut veure la representació del paradís en què les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celeste o bé els propis fulls de les palmeres obrint-se en la part alta. Justo en el centre del sostre es troben quatre escuts de la corona d'Aragó, i una taca que la rodeja que és ni més ni menys la taca formada per la primera bandera d'Espanya que va existir, els Reis Catòlics la van fer posar per a tapar eixos escuts i així que totes les gents vingudes de tots els llocs del món identificaren eixe edifici amb el nou Regne sorgit de la unió entre la corona d'Aragó i el Regne de Castella. El municipi va instal·lar ací la taula de canvis, creada en 1407 per privilegi del rei Martí I l'humà, per a realitzar les operacions bancàries del moment del segle XV, on es va realitzar la primera lletra de canvi del món. Al llarg de la part més alta de les quatre parets afrontant amb les voltes hi ha unes inscripcions en llatí realitzades en or sobre un fons fosc, en forma de sanefa, que recorda els comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar amb usura en el negoci per a aconseguir així la vida eterna. La inscripció, en llatí, diu així: «Casa famosa sóc en quinze anys edificada. Compatricis, proveu i vegeu quant bo és el comerç que no usa frau en la paraula, que jura al proïsme i no falta, que no dóna el seu diners amb usura. El mercader que viu d'esta manera sobreeixirà de riqueses i gaudirà, finalment, de la vida eterna.»
Des de la Plaça del Mercat i situats davant de l'Església dels Sants Joans es poden apreciar dos cossos separats per una torre emmerletada. A un costat es perceben arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats d'impostes, motlures i pinacles. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també són un element característic. Empleades per a desaiguar la pluja de les teulades, representen animals fantàstics, monstres i persones en actituds indecoroses.
El pòrtic d'entrada és cridat el portal dels pecats perquè en ell es troben els pecats originals de l'home representats per diverses figures, van fer construir una verge davant de la Llotja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.
martes, 26 de febrero de 2008
JAUME I
Juventut
Fill de Pedro el Catòlic i de María de Montpeller. A la mort de son pare en la batalla de Muret (1213) en la que va participar defenent els seus vassalls occitans, Jaime va quedar en poder de Simón de Montfort, el líder de la croada contra els albigesos i enemic dels líders occitans. No el va entregar als aragonesos fins després d'un any de reclamacions i només per mandat del papa Innocenci III. Durant la seua minoria, va estar davall la tutela dels templers en el castell de Monzón. Va actuar com a regent el comte Sancho Raimúndez, fill de Ramón Berenguer IV i tio iaio de Jaime. Va heretar el senyoriu de Montpeller a la mort de sa mare (1213).
Tenia uns sis anys quan va ser jurat en les Corts de Lleida de 1214. Al setembre de 1218 es van celebrar per primera vegada a Lleida unes Talls generals d'aragonesos i catalans, en les quals va ser declarat major d'edat.
Al febrer de 1221 es va esposar amb Leonor de Castella, germana de Senyora Berenguela i tia de Ferran III de Castella. Anul·lat el seu primer casament per raó de parentiu, va contraure segon matrimoni amb la princesa Violant (8 de setembre de 1235), filla d'Andreu II, rei d'Hongria. Pel testament del seu cosí Nuño Sánchez, va heretar els comtats de Rosellón i Cerdanya i el vescomtat de Fenolledas a França (1241).
Fill de Pedro el Catòlic i de María de Montpeller. A la mort de son pare en la batalla de Muret (1213) en la que va participar defenent els seus vassalls occitans, Jaime va quedar en poder de Simón de Montfort, el líder de la croada contra els albigesos i enemic dels líders occitans. No el va entregar als aragonesos fins després d'un any de reclamacions i només per mandat del papa Innocenci III. Durant la seua minoria, va estar davall la tutela dels templers en el castell de Monzón. Va actuar com a regent el comte Sancho Raimúndez, fill de Ramón Berenguer IV i tio iaio de Jaime. Va heretar el senyoriu de Montpeller a la mort de sa mare (1213).
Tenia uns sis anys quan va ser jurat en les Corts de Lleida de 1214. Al setembre de 1218 es van celebrar per primera vegada a Lleida unes Talls generals d'aragonesos i catalans, en les quals va ser declarat major d'edat.
Al febrer de 1221 es va esposar amb Leonor de Castella, germana de Senyora Berenguela i tia de Ferran III de Castella. Anul·lat el seu primer casament per raó de parentiu, va contraure segon matrimoni amb la princesa Violant (8 de setembre de 1235), filla d'Andreu II, rei d'Hongria. Pel testament del seu cosí Nuño Sánchez, va heretar els comtats de Rosellón i Cerdanya i el vescomtat de Fenolledas a França (1241).
Conquista de València
La Conquista de València pel rei Jaume I a diferència de la de Mallorca va ser feta amb un important contingent d'aragonesos. De fet, en 1231, Jaume I es va reunir amb el noble Balasc d'Alagó i el mestre de l'Orde Militar de l'Hospital a Alcanyís per a fixar un pla de conquista de les terres valencianes. Balasc d'Alagó va recomanar assetjar les poblacions en terreny pla i evitar les fortificades. No obstant, la primera cosa que es va prendre van ser dos enclavaments muntanyosos: Morella, aprofitant Blasco la debilitat del seu govern musulmà; i Ares, lloc pròxim a Morella pres per Jaume I per a obligar Balasc d'Alagó que li entregara Morella. La conquista del que posteriorment es convertiria en el regne de València comença en 1232, amb la presa de Morella. En 1233 es planeja la campanya a Alcanyís, que constaria de tres etapes:
· La primera etapa comença amb la presa de Burriana en 1233 i Peñíscola.
La segona etapa es dirigix al sud arribant fins al Xúquer, en la ciutat d'Alzira on es trobava l'únic pont de tot València que creuava el Xúquer. El 30 de Desembre de 1242, va ser conquistada esta vila, permetent així la definitiva conquista del Regne de València.
La tercera etapa comprén des de 1243 a 1245 arribant-se als límits estipulats en el tractat d'Almizrra en 1244, firmat entre Jaume I i l'infant Alfonso (futur Alfonso X de Castella) per a delimitar les àrees d'expansió sobre territori musulmà entre Castella i la Corona d'Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-la Vila Joiosa van quedar reservades per a Castella (incloent el regne de Múrcia), incorporant-se al regne de València per Jaume II d'Aragó després de la Sentències arbitrals de Torrellas (1304) i el tractat d'Elx (1305).
En esta última etapa i en els anys següents, Jaume I va haver de fer front a diverses revoltes de la població mudèjar, encapçalades pel cabdill al-al-Azraq.
Jaume I va obtindre un gran triomf sobre la noblesa aragonesa al convertir les terres conquistades a València en un regne diferenciat, unit a la Corona d'Aragó (1239), respectant els seus usos i costums i establint els Furs de València els Furs. La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblesa aragonesa, que veia així impossibilitada la prolongació dels seus senyorius en terres valencianes.
· La primera etapa comença amb la presa de Burriana en 1233 i Peñíscola.
La segona etapa es dirigix al sud arribant fins al Xúquer, en la ciutat d'Alzira on es trobava l'únic pont de tot València que creuava el Xúquer. El 30 de Desembre de 1242, va ser conquistada esta vila, permetent així la definitiva conquista del Regne de València.
La tercera etapa comprén des de 1243 a 1245 arribant-se als límits estipulats en el tractat d'Almizrra en 1244, firmat entre Jaume I i l'infant Alfonso (futur Alfonso X de Castella) per a delimitar les àrees d'expansió sobre territori musulmà entre Castella i la Corona d'Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-la Vila Joiosa van quedar reservades per a Castella (incloent el regne de Múrcia), incorporant-se al regne de València per Jaume II d'Aragó després de la Sentències arbitrals de Torrellas (1304) i el tractat d'Elx (1305).
En esta última etapa i en els anys següents, Jaume I va haver de fer front a diverses revoltes de la població mudèjar, encapçalades pel cabdill al-al-Azraq.
Jaume I va obtindre un gran triomf sobre la noblesa aragonesa al convertir les terres conquistades a València en un regne diferenciat, unit a la Corona d'Aragó (1239), respectant els seus usos i costums i establint els Furs de València els Furs. La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblesa aragonesa, que veia així impossibilitada la prolongació dels seus senyorius en terres valencianes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)