martes, 26 de febrero de 2008

JAUME I


Juventut

Fill de Pedro el Catòlic i de María de Montpeller. A la mort de son pare en la batalla de Muret (1213) en la que va participar defenent els seus vassalls occitans, Jaime va quedar en poder de Simón de Montfort, el líder de la croada contra els albigesos i enemic dels líders occitans. No el va entregar als aragonesos fins després d'un any de reclamacions i només per mandat del papa Innocenci III. Durant la seua minoria, va estar davall la tutela dels templers en el castell de Monzón. Va actuar com a regent el comte Sancho Raimúndez, fill de Ramón Berenguer IV i tio iaio de Jaime. Va heretar el senyoriu de Montpeller a la mort de sa mare (1213).
Tenia uns sis anys quan va ser jurat en les Corts de Lleida de 1214. Al setembre de 1218 es van celebrar per primera vegada a Lleida unes Talls generals d'aragonesos i catalans, en les quals va ser declarat major d'edat.
Al febrer de 1221 es va esposar amb Leonor de Castella, germana de Senyora Berenguela i tia de Ferran III de Castella. Anul·lat el seu primer casament per raó de parentiu, va contraure segon matrimoni amb la princesa Violant (8 de setembre de 1235), filla d'Andreu II, rei d'Hongria. Pel testament del seu cosí Nuño Sánchez, va heretar els comtats de Rosellón i Cerdanya i el vescomtat de Fenolledas a França (1241).

Conquista de València

La Conquista de València pel rei Jaume I a diferència de la de Mallorca va ser feta amb un important contingent d'aragonesos. De fet, en 1231, Jaume I es va reunir amb el noble Balasc d'Alagó i el mestre de l'Orde Militar de l'Hospital a Alcanyís per a fixar un pla de conquista de les terres valencianes. Balasc d'Alagó va recomanar assetjar les poblacions en terreny pla i evitar les fortificades. No obstant, la primera cosa que es va prendre van ser dos enclavaments muntanyosos: Morella, aprofitant Blasco la debilitat del seu govern musulmà; i Ares, lloc pròxim a Morella pres per Jaume I per a obligar Balasc d'Alagó que li entregara Morella. La conquista del que posteriorment es convertiria en el regne de València comença en 1232, amb la presa de Morella. En 1233 es planeja la campanya a Alcanyís, que constaria de tres etapes:
· La primera etapa comença amb la presa de Burriana en 1233 i Peñíscola.
La segona etapa es dirigix al sud arribant fins al Xúquer, en la ciutat d'Alzira on es trobava l'únic pont de tot València que creuava el Xúquer. El 30 de Desembre de 1242, va ser conquistada esta vila, permetent així la definitiva conquista del Regne de València.
La tercera etapa comprén des de 1243 a 1245 arribant-se als límits estipulats en el tractat d'Almizrra en 1244, firmat entre Jaume I i l'infant Alfonso (futur Alfonso X de Castella) per a delimitar les àrees d'expansió sobre territori musulmà entre Castella i la Corona d'Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-la Vila Joiosa van quedar reservades per a Castella (incloent el regne de Múrcia), incorporant-se al regne de València per Jaume II d'Aragó després de la Sentències arbitrals de Torrellas (1304) i el tractat d'Elx (1305).
En esta última etapa i en els anys següents, Jaume I va haver de fer front a diverses revoltes de la població mudèjar, encapçalades pel cabdill al-al-Azraq.
Jaume I va obtindre un gran triomf sobre la noblesa aragonesa al convertir les terres conquistades a València en un regne diferenciat, unit a la Corona d'Aragó (1239), respectant els seus usos i costums i establint els Furs de València els Furs. La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblesa aragonesa, que veia així impossibilitada la prolongació dels seus senyorius en terres valencianes.