martes, 30 de octubre de 2007

LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ


La caiguda de l'imperi romà





1. *INVASIONS BÀRBARES: És evident que la causa final de la caiguda de Roma va ser la invasió de distints pobles germànics. També és evident que la pressió militar que van exercir estos (i altres pobles no germànics com els huns, els berbers o els parts) van accelerar i van agreujar la decadència romana.
Però fins que punt els bàrbars van provocar la crisi i fins que punt, simplement, es van aprofitar d'ella? Al cap i a la fi, els exèrcits que van creuar el Rhin a partir del sIII eren inferiors en número a què Roma ja havia destruït en segles anteriors. Què va ser el que va provocar que Roma perdera la seua capacitat de defendre's?
S'especula que els visigots que van invadir la Península Ibèrica en el s IV, eren comptant a dones, ancians i xiquets, prop de 200.000 persones. Llavors la Península havia d'estar habitada per prop de 8.000.000 de hispà-romans. No és entendible el triomf visigot sense comptar, almenys, amb la passivitat d'àmplies parts de la població, quelcom que resultaria impensable en el si. Què va poder passar entre ambdós segles?

2. *MALALTIES: Entre el 251 i el 266 es produïx la primera gran epidèmia coneguda capaç d'afectar tot l'àmbit mediterrani. És la coneguda com a pesta de Cipriano. Brots de distintes malalties seguiran i seguiran reproduint-se periòdicament fins prop del sVIII. No sabem exactament que malaltia va provocar la pesta de Cipriano, direm encara que no està relacionada amb la famosa pesta negra de 1348. El més probable pareix que fóra una malaltia d'origen asiàtic que aconseguiria Europa en esta data.


La caiguda de Roma, més que una caiguda va ser una agonia que va durar segles. La fallida del sistema polític va destruir tota la carcassa imperial tan cuidadosament dissenyat per August. La crisi econòmica va portar a una economia d'intercanvi on la moneda no circulava, la indústria es va afonar, les ciutats es van despoblar: Roma, que en els temps d'esplendor tenia més d'un milió d'habitants no arribava als 300.000 al final. L'economia es ruralizó i amb això es va perdre la cohesió social. La cultura urbana romana va desaparéixer i amb ella tot vestigi d'unitat. La feudalizació de la societat va entregar a esta en mans dels senyors poderosos que no reconeixien un altre poder que el que els proporcionaven els seus mercenaris. Les successives reformes (que no van fer més que admetre la fallida posant pegats temporals) van cobrir l'Imperi amb un vel anul·lant tota resta de la cultura anterior fins que esta va desaparéixer per complet, quedant només en el nebulós record dels llauradors medievals que contemplaven atònits les impressionants ruïnes del que va ser Roma i que somiaven d'haver viscut en aquella època, sens dubte, la més feliç de totes.

No hay comentarios: